MESURES analògiques DELS ESTATS UNITS

 

Crater-Lab presenta una selecció de pel·lícules programades per Mónica Savirón, cineasta i curadora espanyola resident a New York. El programa inclou una selecció de pel·lícules en 8mm i 16mm presentades per la mateixa M. Savirón.

Aquestes pel·lícules filmades en 16 mm i 8 mm en els Estats Units revelen la càrrega lírica amagada darrere d’una imatge. El seu ús de la llum, composició i paraules va més enllà de la fisicalitat del document; seva connotació metafòrica i política emana d’un acostament poètic a fotograma. Aquestes obres comparteixen un entusiasme pel descobriment, i mostren espais en els que el que no està escrit compte més que el que es va dir … El títol, A Picture Is Always A Book, està inspirat en el llibre de poemes de l’artista Robert Seydel (Siglio, 2014). Els seus foto-muntatges i diaris formen part d’una exhibició retrospectiva organitzada pel Queens Museum de Nova York.

– – – –

La sessió, inèdita a Espanya, es projectarà en col·laboració en dues ciutats:

Madrid LENS, Escola d’Arts Visuals i PASSATGES DE CINEMA al 25 de setembre

Barcelona, CRATER-LAB el 26 de Setembre.

PROGRAMA

 

THEY INVENTED MACHINES, per Stephanie Barber, 1997, 16 mm, 7 min.

Stephanie Barber (Nova York) ha escrit i publicat poesia des que era adolescent. L’estil minimalista i evocador tan característic dels seus haikus, i el seu desig per buscar metàfores en la relació entre imatge i text impregnen les seves pel·lícules en 16 mm i els seus vídeos. Les imatges de They Invented Machines (Ells van inventar les màquines) són filmacions en Súper 8 mm de facsímils que reprodueixen escenes “de terres llunyanes” i que estan a disposició dels turistes que visiten Disney World. Barber va utilitzar una impremta òptica per alentir les seqüències, canviar la composició, i utilitzar llums i filtres que donen a la imatge una aura entre fotografia difuminada i pintura, tan característica del bell treball creat a principis del segle XX pel fotògraf austríac-alemany, Heinrich Kühn. El so, normalment d’insectes i cascades d’aigua, inclou una frase que dóna sentit final a aquesta peça: “Ells tenen amor aquí, la meva dona els vol, tenen un germà i germana que els vol, tenen amor …”. Aquesta frase prové d’un programa èpic en la història de la televisió nord-americana, America ‘s Most Wanted, en el qual es parla d’una dona que va segrestar els seus fills després d’una dura batalla per la seva custòdia. Al final, el pare (qui parla la pel·lícula) va guanyar la disputa. Per Barber, l’amor és digne del major parc d’atraccions. La música del compositor nord-americà de marxes militars, John Philip Sousa, afegeix a aquesta obra una crítica a tota mena d’imperialismes.

Automatic Free Form. Cortesia de l’artista.

AUTOMATIC FREE FORM, per Barry Gerson, 1968, 16 mm, 20 min.

L’estil únic de Barry Gerson (Philadelphia) ja estava clarament definit en la seva primera pel·lícula experimental, Automatic Free Form (Forma lliure automàtica). Aquesta és una pel·lícula clau en què creadors com Peter Hutton i Nathaniel Dorsky es van inspirar per desenvolupar la seva visió. La resta de l’obra de Gerson es va tornar més radical, abstracta i continguda, en explorar fins a l’extrem el plànol amb moviments estratègics de la càmera, lents canvis de llum, enfocament i desenfocament, contrast entre maquinària humana i naturalesa, i una tendència general al collage ia l’escultura com a conseqüència de la resta del seu treball artístic. Gerson filma el món exterior per reflectir el seu estat interior, una realitat que es revela a través de la llum i mesurats elements poètics. Per a ell, les respostes sobre els misteris de l’univers estan en els nostres somnis. Els somnis són la realitat. Jonas Mekas va escriure a la revista “Movie Journal” que Gerson és un dels cineastes més interessants de l’escena nord-americana. L’artista Ken Jacobs defineix la delicadesa d’aquesta pel·lícula com “la perfecta tensió, quietud i impossible existència d’una bella bombolla de sabó acolorida”.

After Writing. Cortesia de l’artista.

AFTER WRITING, per Mary Helena Clark, 2008, 16 mm, 3 min.

Mary Helena Clark (South Carolina) treballa amb pel·lícula de 16 mm com una manera de reflexionar sobre l’efímer i misteriós de la vida. After Writing (Després d’escriure) es podria descriure com un retrat del silenci que posseeix el to d’una elegia a un món perdut. Clark va visitar una escola abandonada prop de la seva residència i allí va trobar caixes amb pel·lícules educatives en estat de descomposició. La cineasta va decidir fer una pel·lícula amb els fragments de llenguatge encara visibles tot i el deteriorament, i manipular-los amb una impremta òptica, al costat d’imatges filmades per ella en la foscor de les aules buides. Clark confessa que durant el procés d’aquesta pel·lícula es va sentir molt influïda pel treball de l’artista Cy Twombly, les pintures utilitzen l’escriptura com a element visual.

Tusslemuscle. Cortesia de l’artista.

TUSSLE MUSCLE, per Steve Cossman. 2007-2009, 16 mm, 5 min.

Steve Cossman (Califòrnia) és el fundador de l’exhibició anual Mono No Aware, una trobada internacional de cinema “expandit” i performance que només mostra treball en cel·luloide. El seu Tusslemuscle (Lluita muscular) juga amb el terme tussie-mussie, conegut com el llenguatge de les flors i el seu simbolisme. La pel·lícula es va realitzar empalmant 7.000 fotogrames provinents de view-màsters per a nens: rodes de plàstic amb 14 petites imatges, que Cossman va acoblar amb cinta transparent, d’una a una, sobre pel·lícula de 16 mm. La banda sonora composta per l’artista establert a San Francisco, Jacob Long (sota el nom Earthen Sigui) ofereix un contrapunt violent a la temàtica primaveral de les imatges. El muntatge es basa en bàsics moviments musicals que marquen el ritme amb percussió altern i repetició (dreta, esquerra, dreta, dreta / esquerra, dreta, izquierza, esquerra) i les inevitables pauses que reprimeixen la sensació de crescendo. Amb la idea de sostenir una nota musical, Cossman repeteix el mateix fotograma, a vegades fins a cent vegades, abans de tornar a la cadència normal del ritme. Tot i la velocitat del muntatge, la textura de la cola, la cinta, i la fragilitat del fotograma es revelen com a part de la naturalesa retratada.

California Picture Book. Cortesia de l’artista.

CALIFORNIA PICTURE BOOK, per Zach Iannuzzi, 2013, 16 mm, 12 min.

California Picture Book (Llibre de fotos de Califòrnia) és un retrat atemporal i personal de la costa oest nord-americana. Moltes de les imatges podrien haver estat tretes dels llibres de fotografia de Robert Frank en els anys 50. Iannazzi (Massachusetts) tracta de donar vida a elements inaminados, conservar un àlbum de records tamisats pel temps, i oferir un collage homenatge a la història de l’art. El director admet la seva inspiració en una frase del poema de Robert Seydel, Formules & Flowers: “… I climb memory of image …” (… escalo la memòria de la imatge …). La pel·lícula es va rodar durant quatre anys, quan el director va arribar per primera vegada a San Francisco amb una maleta i una càmera Bolex. Moltes de les seqüències duren els 28 segons que aquesta càmera permet filmar abans que es necessiti recarregar el motor de nou manualment. Les escenes nocturnes de Halloween són part del material trobat en una caixa de cartó plena de descarts. Textura i composició tenen un sentit més metafòric que estètic. Repetició i durada són les estratègies de muntatge per moure entre seqüències. Les imatges en negre amb punts de llum estan processades a mà. Aquests focus blancs són motes de pols flotant en un halo de llum a l’habitació del director, filmades amb pel·lícula d’alt contrast amb una lent macro per augmentar els detalls. Iannazzi filmar repetidament aquests fotogrames amb una impremta òptica per allargar la durada de la seqüència i variar el moviment.

Spain. Cortesia de Crista Grauer.

SPAIN, per Beryl Sokoloff, 8 mm, 1962, 18 min.

Beryl Sokoloff (New Haven) reciclava pel·lícula o utilitzava material caducat si era necessari en el seu ímpetu per no parar de filmar. Violoncel·lista, periodista i pintor en els seus inicis, col·lega de Jackson Pollock i Philip Guston, es pot dir que com a cineasta el seu “bon ull” i sentit musical busquen en l’enfocament i en la superposició d’imatges una lectura política. Spain (Espanya), rodada a la Costa Brava, mostra el misteri i les ombres d’un paisatge i una societat amagats després passadissos i finestres. Tots els seus treballs estan editats en càmera i, la majoria de les vegades, Sokoloff acompanyaria les seves projeccions amb discos de vinil que accelerava o alentia segons l’èmfasi que volia afegir a cada moment. En el cas de Spain, el director triaria la peça Rapsodie Espagnole (1907-1908), composta pel francès Maurice Ravel. Desafortunadament, no existeix documentació visual d’aquestes projeccions / performances, tan sols la memòria de la seva vídua, l’artista Crista Grauer. Sokoloff també va filmar una peça sobre la Barcelona de Gaudí, encara que en 16 mm, aquest mateix any. Aquesta còpia de Spain és la pel·lícula original que acaba de rebre una beca del National Film Preservation Foundation per a la seva conservació. A causa de la fragilitat de la còpia en 8 mm és possible que es projecti en digital.

Correspondences II-III-IV. Cortesia dels artistes.

CORRESPONDENCES II-III-IV, per David Beard & Christy Shigekawa, 2013, 8 mm stripes on 16 mm, 3 min.

 

David Beard (Washington DC) i Christy Shigekawa (Los Angeles) van compondre aquesta pel·lícula en la càmera al moment de filmar, utilitzant doble 8 mm, i processant tot el material ells mateixos. Van filmar junts durant una tarda al Lower East Side de Manhattan i al Bronx, en torns: Shigekawa, artista especialitzada en disseny gràfic i fotografia, va filmar la banda esquerra; Beard, músic i compositor de les bandes sonores de la resta del seu treball en comú, el dret. Sense plans preestablerts o coordinació prèvia, les sinergies entre imatges, les seves formes i moviment, es van deixar a la màgia de l’atzar. El procés de treball d’aquests cineastes tracta d’eliminar al complet el procés de muntatge per deixar que la peça sigui el fruit exclusiu del qual es va rodar en un moment determinat. La còpia d’aquest programa és la pel·lícula digital que els autors han creat d’aquesta peça, l’única còpia que mostra orificis de connexió i que crea una correspondència visual entre 8 mm, 16 mm i digital.

Variant Chants. Cortesia de l’artista.

VARIANT chants, per Joseph Bernard, 1983, 16 mm, 16 min.

Joseph Bernard (Nova York) ha viscut molts anys a Detroit, on es va retirar per dedicar-se a la pintura, una disciplina en la qual va tenir de mentor a l’artista expert en color, Josef Albers. A la fi dels anys 70, després d’estudiar amb Stan Brakhage, es va dedicar a fer més de cent pel·lícules en Super 8 mm i sense so, després del que abandonaria el cinema per tornar a la pintura amb collage. Variant Chants (Cants alterns) barreja poesia, fotografia i pintura amb un dens muntatge en càmera i un treball metòdic i meticulós de cada fotograma. Bernard submergeix en aigua tota mena de compassos, regles i altres estris translúcids de mesurar i deixa que la llum es reflecteixi en ells i es mogui en totes direccions dins el pla. A aquesta acumulació visual se suma la superposició d’imatges de diapositives, vidres pintats, pel·lícula educativa, paraules escrites, textures, objectes i rostres familiars. Variant Chants reflexiona sobre la profunditat de les experiències i persones que hem deixat enrere, sobre el misteri de la casualitat i de la quotidianitat. En aquest programa veurem la pel·lícula personal de Bernard, una còpia en 16 mm de l’original en Super 8 arxivat a l’Academy Film Archive a Hollywood per al seu estudi i preservació.

A Picture is Always a Book. Cortesia de Siglio i de l’artista Robert Seydel.

MONICA SAVIRON: “” Agraïments especials a Marc Ortega Miranda, Fernando Vílchez, Núria Cubas, Pablo Useros, Alberto Cabrera Bernal, LENS, Màster Videolab, Luis Macías, Adriana Vila, Crater Lab i als cineastes inclosos en aquest programa per la seva ajuda i generositat per fer que aquesta projecció sigui possible “.

 

Durada: 84`

Format de projecció: Totes les projeccions són en 16 mm, excepte Correspondences II-III-IV, que és una còpia digital única dels creadors que apunta a les “correspondències” entre 8 mm, 16 mm i digital. A causa de la fragilitat de la còpia original de Spain (8mm), és possible que es projecti en digital.

Projecció: Dissabte 26 de setembre.

Hora: 19.30h.

Lloc: Crater-Lab, Sant Guillem 17, Barcelona

Preu: 5 euros (inclou consumició)