Deriva en B. és el primer projecte en 16 mm que he desenvolupat a l’interior del Cràter Lab en col·laboració amb un artista performativa italiana: Giulia Passamonti.

Vaig tractar d’analitzar el moviment en contrast amb el que estàtic. Les preses són predominantment nocturnes, obtingudes després de moltes proves, i tenen especial atenció a les llums que apareixen en el quadre, sempre diferent, sempre simbòliques.

Una anàlisi acurada també es dirigeix ​​a el moviment i la comunicació del cos amb l’espai, emfatitzat per l’ús de la sobreexposició, arribant a ser una pel·lícula performativa.

Sempre m’he sentit atreta pel moviment Internacional Situacionista; em vaig graduar amb una tesi basada en la idea que l’acció d’una determinada manera de moure comunicant amb llocs és la primera forma de canviar la identitat dels espais.

Derivar és error i la deriva és un tipus particular de joc. Com la regla també el mapa és una cosa geomètric i ordenat. La deriva com el joc tendeixen a trencar aquest ordre, trencant les línies, posant en oposició la regla a l’juganer. La presència d’errors i la repetició emfatitzen la geometria suavitzada pel gest del cos humà lliure.

Maja Pilati, 1991, Trento.

Amb el suport de: