La belleza es el Resplandor

Jorge Honik

Filmografia completa en Súper 8

(1968-1975)

 

La ment que somia, confon. Confondre és un acte afectiu. L’altra, la que s’ocupa de pensar, discrimina, obre i refusa.

 

La Imatge representativa d’aquesta era, és aquella de l’home la vida del qual passa davant seu. Les peces fílmiques de Honik són aquestes imatges. En les que en un sentit platònic, no hi ha diferència entre l’estètic i el mundà.

 

Els seus films actuen com un detonador que converteix l’espectador en testimoni d’un temps i espai que no és el propi de l’objecte. Les pel·lícules, confeccionats amb meticuloses tècniques narratives de caràcter experimental, valoren al fotograma en el sentit d’unitat mínima de la imatge en moviment.

 

D’aquesta manera, Honik altera la temporalitat (qualitat essencial del cinema). I aquest ingrés en el temps de les seves obres, és com una mena d’ingrés en el mite.

 

Jorge Honik és un dels referents fundacionals del cinema d’avantguarda i experimental argentí. Nascut a Buenos Aires el 1940, des d’una primerenca edat es va dedicar a la literatura, alternant entre la narrativa i la dramatúrgia. Després de finalitzar els seus estudis universitaris a farmacèutica, va viatjar durant deu anys pel món. Aquesta experiència va influenciar una part important dels seus treballs visuals i literaris, la qual cosa es fa evident en les seves pel·lícules en Súper 8. Després de tornar a l’Argentina, es va radicar a la Patagònia. Des de llavors, és docent en arts i ciències exactes, i continua fomentant projectes relacionats amb el cinema, la literatura, el teatre i la música.

 

*

 

La mirada errante (1969-1981)

Doble projecció en super 8, so digital, 30 min.

 

Dues pel·lícules projectades simultàniament. Una és un registre nerviós, descuidat, d’un viatge per l’Índia i el Nepal al començament dels setanta. Impressions fugaçes de rostres, paisatges, temples, éssers i coses. Imatges que, havent estat plasmades en un mitjà efímer, van desdibuixant encara que sense envellir, al costat del riu implacable del temps. L’altra és un collage d’imatges filmades bàsicament al Magrib i la Patagònia. Es barregen ritmes frenètics amb presses estàtiques: un bosc a la boira, l’alba sobre un turó, un furiós recorregut per un camí de la costa algeriana, una glacera, el desert. L’efecte sincrònic de les dues projeccions no està anticipat sinó que respon a un patró d’aleatorietat.

 

Gaudí asesinado por un tranvía (1968)

Súper 8, color, so digital, 4 min.

 

Imatges de l’Església de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí confrontades amb breus flaixos de monobloc i zones industrials. Al furiós desplegament d’una imaginació desbordada s’oposa una grisa funcionalitat del qual tot criteri de bellesa ha estat eradicat. Per a Gaudí ‘la bellesa era la resplendor de la veritat’. Un tramvia desplaçant per un carrer de Barcelona és una metàfora visual d’aquest atemptat contra el lliure vol de les formes. Gaudí va morir el 1926, a causa d’una commoció rebuda en ser atropellat, justament, per un tramvia.

 

Komik (1969)

Súper 8, color, so digital, 3 min.

 

Un ‘divertimento’ fet al local abandonat d’un centre turístic d’Algèria, deshabitat durant l’hivern. Es van utilitzar retalls de revistes apilades trobades a l’atzar, sense altre propòsit que jugar amb la infinita quantitat de signes visuals que ens surten diàriament al pas a les ciutats. I de pas, experimentar amb els efectes que es poden aconseguir amb la filmació quadre a quadre.

 

Un paseo (1969)

Súper 8, so digital, 4 min.

 

Un passeig en un conradís de blat a la mateixa aldea on va ser filmat Komik. Mentre es desplaça entre les altes espigues l’ull de la caminant, inquiet, recorre els camps, el bestiar, es posa en els rostres dels habitants de la petita vila. Breus exercicis d’animació reiteren el títol i dibuixen la figura de la contempladora descobrint amb sorpresa els paisatges de somni que l’envolten.

 

El inmortal(1970)

Súper 8, color, so digital, 12 min.

 

Basada en el conte homònim de Jorge Luis Borges, la pel·lícula (inconclusa) relata, a través d’una pluja d’elusives imatges, el llarg viatge del protagonista del conte a la recerca de la secreta Ciutat dels Immortals. Hi ha seqüències d’animació filmades en condicions molt precàries en una rústica caseta a l’illa del Giglio, a Itàlia, on va ser realitzada la totalitat de la pel·lícula.

 

Passacaglia i Fuga (Bariloche, 1974)

Jorge Honik, Laura Abel, Súper 8, color ib / n, so digital, 17 min.

 

Pel·lícula gairebé enterament envoltada a l’interior d’una casa als afores de SC de Bariloche, a la vora del llac Nahuel Huapi, al llarg de tot un hivern i començaments de la primavera. La càmera va descobrint mobles, racons, objectes, llibres mediantetravellings i panoràmiques realitzades quadre per quadre, en un cas van ser utilitzats rails i en l’altre un disc graduat muntat sobre un trípode. La casa vibra amb vida pròpia revelant empremtes i vestigis gairebé fantasmals en tant que la presència humana és tot just suggerida. Alternen aquestes preses amb altres del paisatge: llac, neu, arbustos sacsejats pel vent, transcórrer de les estacions, senyals externs que accentuen la solitud i l’aïllament dels espais interiors.

 

***

 

Programa comissariat i presentat per Gonzalo Egurza.

Esdeveniment organitzat per CRATER-LAB.

Col·labora ZUMZEIG CINEMA.