Miguel Portes realitza en Crater-Lab seu projecte de cinema expandit Abstraccions texturitzades. Un projecte en constant work in progress .
abstraccions texturitzades
Prenent com a punt de partida la pulsació mínima del mitjà cinematogràfic, el fotograma, es compon la partitura d’aquesta gran unió entre pintura, fotografia i música. Per a l’exploració d’aquest element mínim, portat a través del projector a una cadència de 24 fotogrames per segon, esdevenen els enunciats visuals, cadenes de geometria simple. Formes simples en un compost viu, substrat de sals i gelatines, oposat a la nitidesa de la imatge definida per dígits, s’elaboren, utilitzant la base del film com a llenç animat.
-Mitjançant parpelleigs i repeticions s’arriba a alterar el recorregut entre ull i cervell, afectant així la percepció i provocant, en el lliurament voluntari un estat alterat de ment. Per tant, la composició i mutació dels elements gràfics seria res més el començament, la base estructural de l’experiència fílmica, abordant a posteriori l’execució i síntesi del so. Aquests elements s’ordenen utilitzant una cosa semblant al llenguatge musical: ritmes, melodies, escales, textures i silencis, i l’autor, conduït en última instància per la intuïció d’una mecànica, transfereix així la seva naturalesa creativa.
IMATGE = SO
Més tard, aquests factors visuals es re-interpreten en el camp de les ones sonores en passar a través d’un transductor de so òptic, trobant així de manera mecànica, una relació anàloga entre imatge i so, és a dir, creant una banda sonora que està continguda en la mateixa imatge.
Reduint els patrons visuals a signes gràfics de relativa simplicitat, l’equivalència sonora es descobreix amb més facilitat, ja que, igual que en la música, la síntesi destaca per sobre de la resta d’ones, com la imatge nítida ho fa sobre la difusa.
Neix a Almeria el 1980. Desenvolupa la seva tasca cinematogràfica de manera autodidacta a partir d’estudis en Fotografia Artística i de Gràfica Publicitària, posant principal atenció a l’autonomia del procés creatiu, tant del discurs com dels mitjans materials amb què es crea i es difon, treballant des del laboratori fins a la sala de projecció.
Iniciat en el vídeo art, ha treballat i col·laborat com a muntador en productores com Neon Rouge, MoonWorld Records o RTBF i el laboratori independent LABO Bxl. Co-funda el col·lectiu Gui ColleC, nexe d’experimentació audiovisual centrat en pràctiques fílmiques i música en directe. Projectes de cinema expandit com Noctiluca Film s’han exhibit en països com Bèlgica, Lituània o França, llevant a terme una tasca col·laborativa entre un cineasta i un músic en un discurs estètic anàleg i mutable.
Amb el suport de: